Les noves tecnologies aplicades al món de les meduses

Al 2006, l'empresa israelí NanoCyte va obtenir una patent per usar els cnidocists, les cèl·lules urticants que cobreixen la superfície dels tentacles de les meduses, com a substituts de les tradicionals xeringues, treient previamente el seu verí. L'original invent, que es ponsarà a la venda en forma de crema, podria utilizar-se per administrar anestèsia, tractar els problemes d'acné, injectar insulina als diabètics o, inclús, tatuar la nostra pell de forma ràpida i indolora.

Com neden les meduses?

Les meduses neden molt poc a poc, triguen un minut en recórrer 10 metres, però es poden desplaçar molt ràpidament gràcies a les corrents marines que les arrosseguen. Si més no, són molt lentes en la natació o desplaçament horitzontal, en canvi, són molt ràpides en el sentit vertical: es mouen de dalt a baix més de 100 metres de fondària en menys d’una hora.

Què fer quan ens pica una medusa?

Check out this SlideShare Presentation:

Què fer quan ens pica una medusa?

View more presentations from guesta6381e.

Què mengen les meduses?

Què mengen les meduses?

Les meduses són animals carnívors i mengen tota mena d’animals majoritàriament dels organismes del zooplàncton. Per exemple, mengen copèpodes petits (que no fan més d’un centímetre) que són els crustacis més abundants del mar, i mengen peixos petits i ous. Algunes espècies, però, són caníbals i per tant es mengen individus de la mateixa espècie.

LA MEDUSA A LA MITOLOGIA

En la versió més coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Poseidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atenea. Poseidó i Atenea eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atenea a la font o els cavalls de Poseidó.

Atenea, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris.

Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat, amb aquest objectiu, pel rei de Sèfiros, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.


Estatua de Perseu. Benvenuto Cellini (Piazza della Signoria, Florència)Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèfiros. Allà va matar a Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas.

Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D'altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

Segons explica Pausànias, el mite de Medusa és una versió novel·lada de la història d'una reina que, després de la mort del seu pare, hauria recollit ella mateixa el ceptre, governant els seus súbdits a prop del llac Tritonide, a Líbia. Hauria mort de nit durant una campanya contra Perseu, un príncep del Peloponès.

QUÈ ÉS UNA MEDUSA?

Les meduses o grumers són cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos.
El concepte de medusa no és taxonòmic sinó morfològic. Molts cnidaris tenen una alternança de generacions, amb pòlips sèssils que es reprodueixen asexualment i meduses pelàgiques que duen a terme la reproducció sexual.
Un altre nom pel que es coneix a les meduses és llàgrimes de mar i això és perquè el 95% del pes és aigua.